divendres, 17 de maig del 2013

EL TOMÀQUET

Nom científic: Solanum lycopersicum
Desccripció: és el fruit de latomaquera, tomatera, tomatiguera o domatiguera (Solanum lycopersicum). És de color vermell, carnós i sucós, amb la superfície llisa i brillant i la polpa plena de llavors planes i groguenques. Molt utilitzat en l'alimentació.
El tomàquet pertany a la família de les solanàcies, que inclou al voltant de 75 gèneres i unes 2.300 espècies de plantes productores d'alcaloides tòxics. Entre elles es troben la belladona, la mandràgora i el jusquiam. Són poques les solanàcies comestibles, però la seva rellevància en l'alimentació humana és considerable.
Quan es planta: a final de la primavera.
Quan escull: 3 mesos
Producció Mundial: 220.000 tones 2007



































dimecres, 15 de maig del 2013

EL CARBASSÓ

Nom científic:Curcurbita pepo
Descripció:és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies. És originària d'Amèrica on era un dels principals conreus dels pobles indígenes precolombins. Actualment ha passat a formar part de la cuina mediterrània. És anual, rastrera, monoica i de tall angular. Pot arribar fins als deu metres de llarg i està dotada de nombrosos circells, a conseqüència, la tija serà ajaguda, normalment prostrada i enfiladissa.
Quan es planta:casi bé tot l'any.
Quan escull: 1 mes i mig.
Producció mundial:126 tones.













LA CEBA


Nom científic:allium cepa
Descripció:La ceba pertany a la família de les liliàcies, que agrupa més de 3.000 espècies repartides per gairebé tot el globus, és una planta vivaç, bulbosa, que pot arribar fins a quatre pams d'alçada. El bulb és gran, arrodonit o deprimit, segons les diferents varietats, i apareix cobert de tels que poden ser blanques o de color vi negre. Les fulles són arrodonides, d'un to verd-blavós, i les flors es disposen en un pom globulós, en forma d'umbel · la. Els fruits de la ceba són diminutes càpsules plenes de llavors fines i negres.
La planta no és originària del nostre país. Prové d'Àsia, suposadament de la zona compresa entre Palestina i l'Índia.
Quan es planta:Primavera, Estiu i Hivern.
Quan escull:4 mesos.
Producció mundial:70 milions de tones.












dimarts, 14 de maig del 2013

LES PLANTES ES CULTIVAREM

Enciam
Nom científic:Lactuca sativa.
Descripció:Planta anual o bianual, que inicialment forma una roseta de fulles de fins a 20 cm de llarg i que quan floreix forma una inflorescència amb flors blanques i fruit en forma d'aqueniallargat.
Quan es planta: A l'estiu.
Quan escull: 20 dies o més.
Producció mundial:16.926 tones.









COM ES FA UN HORT?(1r part)

1.DESBROSSAR:treure la brossa.Arrancar les males herbes,treure-les amb arrel.També treuren les escombreries:papel,llaunes...



2.Treure les pedres,talla a la superfície i les que hi ha dins la terra.




3.Remoure un pan de terra,per què entri aire dins la terra.



4.Afegiri a doc i remanar la terra

divendres, 19 d’abril del 2013

EL POAL I VILADORDIS

Busqueu informació sobre el Poal i sobre viladordis.Heu de contestar les següents preguntes:
1.Quina relació hi ha entre aquests dos llocs i la agricultura de regadiu?
Són espais agrícoles d’horta originats per la construcció de la Sèquia i els seus ramals de rec a partir de l’Edat Mitjana, que s’estenen per dos àmbits identificables a l’est i a l’oest del barri del Guix: el Poal i Viladordis. És un patrimoni viu de la ciutat que cal incentivar, posar en valor i potenciar per evitar la seva progressiva regressió com a horta.





2.Què és l'agricultura de regadiu?
és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.




                             
3.Què és la Sèquia?perque serveix?
 és una excavació llarga i estreta que té la funció de conduir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses, etc..) fins a les poblacions o camps de conreu.
 la sèquia serveix per protegir les instal.lacions, concretament la comporta que anivella l'entrada d'aigua a la sèquia. La seva aigua serveix per regar els horts, proveir-ne a les indústries de tintoreria i a una població de més de 80 mil habitants.



.Quins són els productes del regadiu de l'horta de Manresa?
tomàquet d'esquena verda o l'albegínia blanca



5.Que vol dir el poal?
significa estany,recorregut o recipient.



6.I que vol dir Viladordis?
Viladordis és una entitat de població i barriada a l'est del nucli urbà de Manresa, vorejant la dreta del riu Llobregat.



QUE EM FET DURANT EL CRÈDIT DE SINTÈSI?


El crèdit de síntesi durava una semana.El dilluns, ha primera hora ens havia explicat l'assumpte el que havíem de fer i les dues hores hem fet la feina de orentació anava que haviem fet durant el curs i altres preguntes mas.despues del pati hem fet matemàtiques ens ha donat un dossier d'equacions de segon grado.El dimarts amb la meva companya hem fet el d'orientació i una mica de català, després ha vingut el ignasi i ens ha explicat el que havíem de fer en el seu treball ens va donar unes preguntes sobre el parc de l'agulla. a tercera hora hem hido a labolaria.
el dimecres jo i la meva companya Selena hem fet el d'orientacions, català i una mica de matematicas.I a la tercera hora hem vist una pelicula set anys al Tibet com la dolors Simon, després ens va donar 8 preguntes sobre la pel · lícula i el haviem de fer, després d'això hem fet el resum del parc l'agulla.
Dijous hem fet el del treball de experimental.
Divendres hem hido al parc de l'agulla, cadascun grup havia de fer la feina i treure entre cops per misama fotografies, per exemple la carvanes, al bar, pinyes, l'aixeta etc, i ha les fotos haviem de fer una descripción.

TREBALL EN GRUP:PARC DE L'AGULLA


EXPEDICIÓ FOTOGRÀFICA AL PARC DE L'AGULLA

Parc de l'agulla

1.El radi del llac és de 200 metres i la fondària aproximada de 4 metres només et faltarà saber el preímetre per fer l'operació. Cada passa teva és aproximadament 1 metre, quantes passes necessites fer per donar una volta al llac? El número de passes serà el número de metres del perímetre del llac.

Volum= 4x1050x200 = 420.000 m
                    2
2.Per cada punt indicat en el mapa haurà de fer tres fotografies. A més, d'una breu explicació de què has vist o has fotografiat.

Centre de Visitants del Parc de l'Agulla
És un espai d’interpretació que ha d’ajudar al visitant a entendre el què és la Sèquia i convidar-lo a descobrir el Parc i tots aquells recursos turístics i culturals que hi ha en el seu entorn.
La seva funció és la de comunicar tant els valors històrics i patrimonials de la Sèquia, com els valors mediambientals que presenta al llarg del seu recorregut.

Com podem veure aquestes 3 fotogràfies són la entrada del centre d'informació.




Ànec coll verd
L'ànec collverd és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques.

Podem veure les tres fotogràfies els ànecs coll verd en l'estany


Pins i Pinyers
Els pins i pinyer, és una espècie de pi dins la família Pinaceae caracteritzat per tenir la llavor comestible: el pinyó, ja que si bé els pinyons d'altres espècies europees de pi també es poden menjar, són molt més petits (hi ha espècies americanes amb pinyons grans que s'exploten comercialment).
El principal arbres del Parc de l'Agulla és els pins pinyers

Pàrquing de caravanes
El parquing de les caravanes estan situades quasi al costat del bar. Hi han moltes familes que deixen les seves caravanes al Parc de l'Agulla.

Vegetació aquàtica
Aquestes plantes que estan a l'estany es per reduir la matèria orgànica i els nutrients de l'aigua, la qual cosa es tradueix en la reducció de la cloració necessària a la planta potabilitzadora.

Bar
El bar esta situat al darrer del cantre visitants de l'Parc de l'Agulla. És un lloc per descansar beure begudes, menjar etc.

Pont petit i bassa dels ànecs
És un pont petit per accedir al bar, a baix del pont es troba l'aigua de l'estany.

Altres arbres
A part dels pins pinyols també hi ha altres tipus d'arbres, en el Parc de l'Agulla esta envoltats per uns 628 d' arbres , com podem veure en les fotogràfies com aquestes.

Font
Hi ha dos fonts al Parc de l'Agulla, estan situades a prop del parc.
El més antic de les dues font es aquet.


dimecres, 17 d’abril del 2013

COM ES FA UNA PRESENTACIÓ

·Busqueu informació sobre com s'ha de fer una presentació d'un tema davant del públic:Buscar informació sobre,materials necessaris,fonts d'informació,to de veu,guió,power point,postura i vestimenta.

Materials necessaris:a vegades ens fara falta suport tècnic:un microfon,alta veus,coordinador,un canò...
forma d'anar vestri depèn del lloc i de ka gent on fem la presentació.A l'institut,la vestimenta ha de ser formal sense exageracions
fonts d'informació:La font d’informació principal d’on s’han d’extreure les dades d’una referència bibliogràfica és el 
document mateix. En els casos en què les dades bibliogràfiques no es troben en el document, es 
poden consultar fonts externes a la publicació, com ara obres de referència, altres bibliografies, 
catàlegs de biblioteques, etc. 
Dins del document, en cas de dubtes o de discrepàncies, hi ha un ordre preferent de les fonts 
segons el tipus de publicació. 
to de veu:És important que la presentació sigui clara, o sigui que s'entengui. Fer una exposició en la que no s'entengui res, lluny de fer-te quedar com un gran savi, deixa un mal gust de boca als assistents. I aquest mal gust de boca en els membres del tribunal ens interessa evitar-lo com sigui. Per aconseguir que la nostra explicació s'entengui, cal fer frases senzilles i ben ordenades (subjecte-verb-complements) i evitar les frases en passiva i les figures retòriques. També convé evitar les frases llargues i les oracions subordinades.
guió:elaborar-ne un guió previ i estructurar el discurs.
power -point:Com ja us indiquem en l'esmentat article no tractem de fer una guia d'ús del programari de Microsoft PowerPoint sinó exposar una sèrie de conceptes a tenir en compte quan abordem un projecte de presentació en PowerPoint i per extensió a qualsevol altre programari similar com Impress de OpenOffice.
postura:Ha de cuidar seus gestos i moviments: no només es comunica a través del llenguatge verbal sinó també a través del llenguatge no verbal (postures, moviments, gestos, expressions de la cara, etc).
vestimenta:Ha de ser normal.

ELS VOLCANS:LA GARROTXA

A la Garrotxa hi ha una ciquantena de volcans,tots apagats,però si es despertessin farien una bona destrossa,perquè la població viu,literalement entre volcans.
La millor manera de veure estan situats els volcans d'Olot és desde l'aire.La reportera del video puja en un globus,juntament amb el millor expert en volcaans del món.La reportera també es dedica a escalar al volcà croscat.

ACTIVITAT
1.Que expulsan els volcans ?
2.Quina relació hi ha entre una ampolla de cava i un volcà?
3.Com es pot detctar un volcà entrara en erupció?
4.fes una breu resum del video?
5.Quina diferència hi ha entre la lava i el magma?
6.Perquè són més bones les mongetes de la garrotxa?
7.Quines consequències van tenir l'explosió del volcà tambora?
8.Pot produir-seuna nova erupció volcanica?Són més perillosas que la cendras?
10.Buscar informació sobre altres volcans de Europa?


dimecres, 13 de febrer del 2013

VOLCANS


1.Expliqueu la història del volcà kracatoa (Indonesia)?
El 27 agost 1883 va succeir la catastròfica erupció del Krakatoa, causant un tsunami amb onades de 22 metres i més de 36.000 persones van morir. El volcà va desaparèixer en gran mesura sota el mar, però el 1927 van començar les erupcions volcàniques de nou sota el nivell del mar, i entre 1928 i 1930 va aparèixer l'illa Anak Krakatau. El Anak Krakatau segueix creixent a raó de 5 metres per any i alguns geòlegs creuen que algun dia rebentarà amb la mateixa força que l'anterior.

2.Quants volcans hi ha a catalunya?Digues el nom més important.
Els volcans de Catalunya es troben a la garrotxa una comarca gironina.Hi ha una 44 volcans que tenen edad compresa que està entre entre 100.000 i els 700.000.El volcà més important es el Croscat,que té una altura de (786 m)
es el tipus Estrombolià el  altre es diu Santa Margarida i te una altura de (700 m),va entrar en erupció fa 11.000 anys.






DICTAT: ELS OCELLS

ELs ocells són vertebrats amb un parell d'ales,un parell de potes,proveïdes de quatre dit recoberts d'escates com els rèptils i adaptats a la marxa(gallina),a l'aprensió(falcó),o a la natació(anèc).
La boca té un bec corni que presenta diferents formes segons el tipus d'alimentació.
El cos el tenen recobert de plomes,respiren a traves de pulmons,i tenen la temperatura constant,la funió de les plomes és protegir a l'ocell del fred o de la calor,impedir que la seva pell es mulli i fer possible el vol.
L'au més gran es l'estruç que arriba als 2'5m d'altura i als 167kg de pes.Viu a l'Àfrica i al sud-Amèrica .L'au més petita és el colibrí que mesura només 3cm de la punta del bec fins a la punta de la cua.

potes i becs              

colibri
estruç





dimecres, 6 de febrer del 2013

OCELL QUE ESTA EL MERIDIONAL

 TÒRTORA


Nom català: Tòrtora
Nom cientific: Streptopelia turtur
Lloc del món on viu: Viu a l'Europa Central i meridional. 
Què menja? Menja llavors, brots i petits fruits.
Descripció: Ocell d'uns 28 cm de llarg. És de color marró clar; el cap és marró rosat amb una taca negra amb el marge blanc a cada costat del coll. El bec és fosc i les potes vermelloses.La cua és marró amb les puntes fosques i unes taques blanques als costats.


dimarts, 5 de febrer del 2013

OCELL QUE VIIU A LA PENÍNSULA IBÈRICA


Pit roig

Nom català: Pit roig
Nom científic:Erithacus rubecula.
Lloc del món on viu: Viu al nord de la Península Ibèrica. Viu als boscos humits i també se'l pot veure pels horts i pels parcs i jardins de les ciutats.
Què menja? Menja insectes, cucs de terra, fruits i restes d'aliments.
Descripció: Ocell petit i arrodonit que fa uns 14 cm de llarg.És de color marronós per sobre i gris blanquinós per sota.




dilluns, 4 de febrer del 2013

ACTIVITAT

Septentrional:Natural,orginari de le regions N.
Temperada: Temperar o calmar l'excés (d'acció o excitació).
Omnívor: Són aquells organismes que s'alimenten tant d'animals com de plantes.
1.La campana es entitat privada.
2.La meva mare es ecologista de l'inglesia.
3.A caritas fan un assessorament a les persones que no tenen treball.
4.Millons de persones famosos volen tenir una bona estètica.
5.Jo cedo a la floristeria kentia.
6.EL meu odjectiu es treue l'eso.
7.El parc de l'agulla es molt extensiu.
8.Els alumnes han plantat dos arbustos a l'escola Lluís de peguera.

dimecres, 30 de gener del 2013

EL OCELL MES CONEGUT A EUROPA


Garsa

·Nom català: Garsa
·Nom científic: pica pica
·Lloc del món on viu: Viu a tota Europa excepte a Islandia i també a la zona temperada d'Asía, África i America del nord. Viu en guarets, conreus i pobles.
·Què menja? És onmívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues.
·Descripció: Ocell d'uns 46 cm de llarg, de plomatge blanc i negre, amb una llarga cua. Les plomes de les ales i de la cua agafen tonalitats blavoses i verdoses metal·litzades. El bec i les potes son fosques.


dilluns, 28 de gener del 2013

LES ESCOLES PODRAM RECICLAR PLANTES QUE NO ES VENEN


Activitat 1
Entitat: Col·lectivitat considerada com una unitat.
Ecologista: Relatiu o pertany a l'ecologista.Partidari de l'ecologisme.
Arbustos: Planta llenyosa generalment ramificada des de la base, d’uns 5 metres d’alçària màxima, i mancada de tronc principal.
Assessorament: Acció d’assessorar o d’assessorar-se.
Estètica: Relatiu al sentiment del bell, especialment en l’art. Disciplina filosòfica que tracta de la bellesa, especialment en l’art, i la sensibilitat, especialment artística. 
Cedides: Donar, transferir, renunciant al dret propi.
Odjectiu: Relatiu o pertanyent a l’objecte. 
Extensiu: Que produeix l’extensió.

Activita 2 

A  l'escola Lluís de Peguera fan un projecte''Revivim plantes a l'escola de Manresa. La floristeria Kentia a donat planta que no es venien a l'institut Lluís de peguera,als alumnes 4t eso plantaran i han fet viure  una quarantena de plantes,cedides per kentia,a les jardineres del patí de l'institut.

Activitat 3
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/32719/escoles/podran/reciclar/plantes/no/es/venen
http://www.meandremanresa.com/index.php?option=com_content&view=article&id=165:notis63&catid=46:noticies&Itemid=59












dimarts, 15 de gener del 2013

MORERA



·Quina altura pot fer la morera‭?
és un arbre de fins a‭ ‬15m d’altura,‭ ‬amb branques molt‭ gruixudes i rugoses.‭

Com són les fulles?
són grans,‎ ‏amb el marge enter i,‭ ‬més o menys,‭ ‬lobades.‭ ‬La morera‭negra té un fullatge més fosc.‭ 
‬Les fulles de les dues espècies,‭ ‬tenen una forma‭ molt variable,‭ ‬entre arbres 
diferents i entre fulles del mateix arbre.


·Com són les flors‭?
són petites i s’agrupen en una‭  ‬mena d’espiga,‭ ‬molt densa i‭ curta.


·Com són els fruits‭?
El fruit és la móra,‭ ‬que és de color blanc o rosat a la morera blanca i de‭ color vinós
a la morera negre.

·Per què fem servir la morera‭? 
Es cultiva pels seus fruits i per les fulles,‭ ‬que són l’aliment dels cucs de‭seda.‭  ‬La fusta es fa
 servir per carros,‭ ‬mànecs,‭ ‬bótes...‭ ‬Les fulles serveixen com‭a farratge.‭ ‬Les arrels
 i les fulles tenen propietats medicinals:‭ ‬són laxants i‭eliminen els cucs dels nens.

LLEDONER




·Quina altura pot fer lledoner?
És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d'altura.



·Com són les fulles?
 Les fulles,‭ ‬aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers,‭ ‬són simples,‭ ‬alternes,‭ ‬pubescents,‭ ‬ovades o lanceolades,‭ ‬presentant una certa asimetria,‭ ‬amb el marge finament dentat,‭ ‬el pecíol llarg i la punta torçada i allargada.



·Com són les flors de lledoner?
Les flors,‭ ‬hermafrodites o masculines,‭ ‬són petites,‭ ‬solitàries,‭ ‬molt pedunculades,‭ ‬de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles.


·Com són els fruits?
El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.

·Perquè fem servir el lledoner?
Per fer eines agrícoles com forques,‭ ‬pales de ventar,‭ ‬mànecs,‭ ‬jous,‭ ‬etc.‭ ‬Aprofitant la seva flexibilitat i duració‭; ‬les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar,‭ ‬i també se n'obtenia llenya i carbó.